Una crisi és un canvi brusc, profund i de conseqüències importants sobre algun aspecte, procés o situació. Quan alguna cosa transcorre amb normalitat i sense alteracions, es parla d'estabilitat. I quan una situació estable incorpora un canvi significatiu d'índole negatiu, es diu que hi ha una crisi.
Aquest canvi o alteració pot ser física o metafòrica i en qualsevol context humà. Així, podem parlar d'entrar en crisi, crisi nerviosa o crisi d'ansietat, crisi humanitària, crisi de valors, crisi de parella, crisi política, crisi econòmica, crisi existencial.
En qualsevol dels seus contextos, s'expressa una situació singularment negativa o traumàtica. Al parlar de crisi, també es fa referència a escassetat, privació o mancança; o per exposar una situació delicada, difícil i / o treballosa.
En qualsevol cas, és així mateix important recordar que en qualsevol crisi hi ha un canvi radical i si bé els canvis no solen ser rebuts inicialment de forma positiva, en ocasions es produeixen efectes favorables a llarg termini.
"Crisi" deriva de el grec «Krisis» i al seu torn aquest de el verb «krino», que significa "separar, decidir" i és una paraula que va tenir un origen agrari, vinculada a la recollida del blat. Per a un grec antic, la crisi és el procés que succeeix quan es separa el gra de la palla. És un separar "analític" per quedar-se sol amb la part bona o aprofitable de la collita. D'aquí que impliqui una capacitat de judici. És també una disputa, una prova d'habilitat o de força. I "Krisis" és també un terme d'ús en l'àmbit mèdic. Apareix en els textos mèdics d'Hipòcrates i significa el punt d'inflexió, el moment decisiu d'una malaltia, un canvi sobtat per bé o per mal. Era el punt culminant d'una trajectòria en què les diferents fases de la malaltia s'han de resoldre d'una manera o altra.
Aquesta idea implícita en el terme "crisi" segueix d'alguna manera present avui. Cap crisi pot ser permanent. Per bé o per mal la situació ha de trobar el seu desenllaç d'alguna manera. Una crisi o es resol, o ens enfonsa; però no dura eternament perquè el cos humà i les societats, tendeixen a l'equilibri. Inestable, però equilibri a la fi.
Així doncs, d'una banda tota crisi obliga a destriar el gra de la palla, a decidir què és el necessari i què és el superflu. D'altra banda és també un moment dolorós, fins i tot un turment. La crisi exigeix un diagnòstic precís i una teràpia equilibrada.
Els conflictes són inevitables en qualsevol grup de persones que treballin amb un objectiu comú durant un temps prolongat. Bé gestionat, això és molt positiu per al creixement individual, col·lectiu i empresarial, però requereix d'una sèrie d'infinites confrontacions que comporten tensió i incertesa, i que alhora possibiliten el canvi. Només el moviment porta al canvi. Es canvia per evolució o per revolució. I els conflictes són petites (o grans) revolucions.
Llegir més
